dijous, 3 de febrer del 2011

Un Green New Deal per superar la triple crisi

Avui us vull enganxar un article del company Jordi Oliver, doctor en sostenibilitat urbana per la UAB, que parla sobre com hem d'encarar el futur fent nuclis urbans més sostenibles arrel del peak oil.
A diferència de la Gran Depressió de 1929, la crisi actual és triple: financera, ambiental i energètica. Per superar-la, en aquesta ocasió no serà suficient augmentar la despesa pública en infraestructures per crear llocs de treball, tal com va fer l’administració de Franklin D. Roosevelt als anys 30 amb el New Deal.
La crisi actual és diferent perquè el 85% de l’energia que es consumeix mundialment té un origen fòssil, és a dir, que són recursos per una banda finits en el temps i per l’altra, amb unes severes conseqüències climàtiques. Alguns científics estimen que l’estiu passat, just quan el petroli va arribar al màxim històric de 149$ per barril, es va assolir el peak oil. És a dir, el punt màxim d’extracció de petroli a partir del qual les extraccions decreixeran progressivament.
Si la crisi actual és també diferent, ho és en gran mesura perquè per primera vegada s’ha topat amb el límit del creixement. El sistema econòmic occidental, que ha servit durant segles per augmentar la qualitat de vida de les persones, fa dècades que creix a costa del benestar social i la qualitat del medi. El capitalisme està pensat per créixer any rere any, ignorant que l’economia és una filial de la biosfera. Doncs bé, gràcies a la crisi actual s’ha fet patent que el creixement sostingut és físicament impossible, ecològicament devastador i socialment decebedor.
La crisi poblacional i alimentària és també part de la crisi actual. La població mundial no ha parat de créixer exponencialment des de la revolució industrial, però des de finals dels anys 80 la superfície agrícola no ha augmentat, i la producció de grà per persona està en clara recessió des dels anys 90, malgrat l’increment notable de la productivitat agrícola.
Tal com defensava en un article a l’AVUI Marcel Coderch, conseller del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), no es tracta, de reactivar l’economia construint més infraestructures que només tindrien sentit per a un futur d’abundància energètica i sense límits d’emissions, que no és el que ens espera. Ben al contrari, es tracta de fer-ho amb un programa de transformació econòmica i social dirigit a reduir substancialment el consum futur de combustibles fòssils, alhora que creem prou llocs de treball i compensem la caiguda de demanda a conseqüència de la contracció del crèdit privat.
Davant d’aquesta situació un col·lectiu d’economistes aplegats a la New Economics Foundation han buscat una manera de combinar l’estabilització econòmica a curt termini amb la necessària reestructuració a llarg termini dels sistemes financer, fiscal i energètic. Per fer-ho proposen endegar un Green New Deal, amb dos eixos principals: d’una banda, una transformació estructural dels sistemes financers nacionals i internacionals, i de l’altra un ambiciós i sostingut programa d’inversions que financi el desplegament d’un sistema energètic renovable i distribuït, alhora que augmenti l’eficiència energètica i redueixi els consums, amb una bona gestió social de la mobilitat i la demanda.
Cal construir doncs una nova economia, també a casa nostra, que sigui més estable, més respectuosa amb el medi ambient, amb una producció i distribució més locals, basada principalment en fonts energètiques pròpies i amb capacitat de crear llocs de treball.

article a l’AVUI http://paper.avui.cat/article/dialeg/143024/evitar/crac.html
New Economics Foundation  www.neweconomics.org