En ple segle XXI, moltes coses han canviat des de que als anys setanta, Salvador Espriu escrivia que “hem viscut per a conservar els mots”, i es referia a la llengua, a les paraules, però també a la cultura popular durant els llargs anys del franquisme. Perquè són la llengua i la cultura popular allò que ens defineixen com a poble.
Avui, ens trobem en un món on el sistema capitalista americà ens ha introduït les seves costums tradicionals com poden ser el dia de Sant Valentí, el Hallowen, o el Pare Noel. Festivitats que competeixen directament amb tradicions nostrades d’arrel popular del nostre país com Sant Jordi, Tot Sants, el Tió de Nadal o els Reis Mags. Tradicions que o som capaços de renovar i potenciar, o corren el perill de desaparèixer. No cal que les reiventem, perquè ja les tenim, únicament cal que busquem en l’origen i les adaptem a la realitat actual. Al cap i a la fí, és fer el mateix que ha fet en Josep Guardiola al Barça, buscar jugadors de casa i donar-los tots els mitjans per a què puguin competir en igualtat de condicions amb les grans estrelles. Per tant, el què hem de fer, és posar el actuals mitjans tècnics (so, llum, aplicacions tecnològiques, ...) al servei de la cultura popular del nostre poble i país, però també adaptar-la a les noves realitats socials que tenim d’immigrants vinguts de la resta de l’Estat o del món, amb l’objectiu de poder jugar al mateix tauler i amb les mateixes condicions que el Hallowen, o el Pare Noel.Des de que la gent d’ERC som a la regidoria de Cultura i Joventut, hem dut aquesta tasca amb la vocació de renovació. I és possible que en algun moment ens haguem equivocat o ens equivoquem en el futur en algun recorregut o decisió. Però es des d’aquesta mateixa voluntat de renovació, que ho corregirem si cal, per a buscar sempre la potenciació de la nostra cultura popular. Perquè sovint no només haurem de mirar endavant, sinó també endarrere i tornar a formules utilitzades fa 20 o 30 anys. Per exemple, hem de recuperar tradicions locals perdudes, com la que descriu Joan Amades al Customari Català on explica que “el Tió de Nadal a Martorelles la mainada el picava la vigila de Nadal a la nit, però aquest no cagava fins l’endemà, el dia de Nadal”. I no ens fa por, perquè si som aquí es per què no volem ser còmplices de la desaparició de la nostra cultura popular.
No hem de tenir por a la renovació. Ja ho diu la dita; renovar o morir. Perquè sinó estem disposats a renovar, serem còmplices de l’apartament, marginació i/o desaparició de la nostra cultura popular. Hem arribat a un moment on ja no val el “s’ha fet sempre així”. Cal que fem un pas endavant, ferm i decidit. Renovar o desaparèixer.
Nosaltres volem renovar perquè en segle XXI no només hem de continuar “conservant els mots” com deia Espriu, sinó que els hem de saber vendre. Els hem de fer atraients per al gran públic sense perdre l’arrel popular. Aquest és el nostre repte. Nosaltres renovem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada