Valeo, un fil d'esperança

Avui dilluns a les 6 del matí han retornat a la feina els homes i dones que treballen a la planta de Valeo a Martorelles. Uns homes i dones que han aguantat  101 dies estoicament acampats a la porta del seu lloc de treball per a conservar-lo, aguantat la calor de l’estiu, tempestes, forts vents, i recentment les llargues i humides nits de la plana baix vallesana. A totes aquestes persones els hi volem transmetre, perquè els hi devem, la nostra gratitud per tota la seva valentia i constància per defensar, com ells deien: poder viure i treballar a Catalunya. I es que a finals de juliol ho tenien tot en contra, i avui ens han donat a tothom una lliçó de valors, treball i lluita. Veient-los hem pogut materialitzar les paraules de Gramsci quan deia “Instrueixin-se, perquè necessitarem de la seva intel·ligència; Commoguin-se, perquè necessitarem tot el seu entusiasme; Organitzin-se, perquè necessitarem de tota la seva força”. 

La noticia del 24 de juliol del tancament immediat de la planta de Martorelles i el trasllat forçós de les 254 persones que hi treballen, a les portes de les seves vacances, era tot un xoc per a elles, per a les seves famílies i pels 39 municipis afectats. La realitat sociopolítica del moment era i és molt desfavorable, amb una crisi econòmica que està acabant amb la classe mitjana del sud d’Europa, mentre tota l’esquerra europea, sindicats inclosos, es troben marejats, sense rumb, buscant redefinir-se en un nou paradigma, i amb una reforma laboral a l’Estat Espanyol que deixa indefensa la classe treballadora.  

Amb aquesta situació els 254 gals i gales de Valeo Martorelles han plantejat un embat contra una decisió no fomentada des del rigor tècnic i/o econòmic amb intel·ligència, respectant la planta, el seu lloc de treball, perquè era el que volien recuperar quan el més fàcil hagués estat malmetre-la, sabotejar-la, i en canvi han optat per protegir-la, sense produir cap incidència en els 101 dies. Citant el PSUC quan deia “Les meves mans, el meu capital”, el valor més preuat per al que han lluitat ha estat pel seu lloc de treball, i ho han fet amb l’entusiasme d’aquells que saben que aconseguiran allò que es proposen. Durant aquests 101 dies ens hem commogut sovint, i es per això que volem reivindicar el factor humà de totes aquestes persones a qui ha estat un plaer i un deure necessari ajudar i lluitar amb elles. Molts moments restaran a la retina de tots plegats, però si ha estat possible ha estat en gran mesura a la bona organització i a la força de voluntat i de lluita que han demostrat mantenint els seus torns de treball cada dia, animant els companys que necessitaven cònsol, assessorament, ànims i força, en un campament que necessitava a diari de logística, de serveis, i que era capaç de convertir-se en un camp de joc amb piscina inclosa, sala de cinema, reunions o d’un gran concert.

Per a nosaltres ha estat molt emocionant acompanyar aquest matí al primer torn que ha retornat a treballar a la planta. Potser no s’ha aconseguit encara mantenir la planta més enllà del juny del 2017, que estem segurs que s’aconseguirà, però sobretot s’ha reivindicat i recuperat la seva dignitat i la de tota la classe treballadora d’aquest país amb una vaga exemplar, i amb una fortalesa humana excepcional. Els 254 gals i gales de la planta de Valeo són molt grans, i cal que ho sàpiguen. Feia falta a aquest país una victòria sindical important, els referents ja quedaven massa lluny, i els gals de Valeo han demostrat que amb intel·ligència, entusiasme i organització hi ha esperança. Ells ara són el referent per totes aquelles causes que semblen impossibles. Moltes gràcies

Marc Candela i Joan Marc Flores