dilluns, 27 de febrer de 2012

Per a la independència, tres dies són importants.

Dilluns 20 de febrer a la nit, en Roger Parera, president d’ERC-Martorelles, piulava al twitter "A Martorelles hem fet en tres dies més per la independència que en 30 anys. Content de viure on visc". I és que feia pocs minuts que Martorelles s’adheria a l’Associació de Municipis per a la Independència amb el vot favorable del 80% dels regidors del consistori. Amb aquesta adhesió, Martorelles passa a ser el primer municipi del Baix Vallès que s’adhereix a aquesta associació que ja aplega 300 municipis de Catalunya com Vic, Girona, Manresa, Berga, Puigcerdà, Vilafranca, Cerdanyola o Sant Cugat, per exemple.

A aquesta decisió s’hi ha arribat després d’uns mesos de debat, i amb el suport de la recent constituïda entitat Martorelles i Santa Maria per a la independència, hereva de Martorelles i Santa Maria decideixen que va organitzar la Consulta independentista ambdós pobles el 20 de juny del 2010. La primera el passat divendres 17 de febrer reunia prop de 80 persones a l’acte de la seva presentació. Un èxit de convocatòria que reflecteix el creixement del moviment independentista no només a Martorelles, sinó també a tot Catalunya.

Vull agrair per això als valents regidors i regidores que van votar a favor de l’adhesió de Martorelles a l’Associació de Municipis per a la Independència. I ho faig des de la convicció que la ciutadania ens escull als polítics per a prendre decisions i tenir iniciativa pròpia, no per a ser uns purs gerents de l’administració pública. Algú dirà però que la ciutadania de Martorelles no es majoritàriament independentista, i es cert, però com a representants de la ciutadania tenim el deure de prendre decisions per escollir un millor futur per als nostres veïns. I potser ens equivoquem, aleshores a les properes eleccions ens podran retre comptes, però ara per ara la majoria de regidors i regidores de Martorelles creiem que un futur estat català independent garantirà unes millors condicions de vida per a la nostra ciutadania, i unes millors condicions per als nostres ajuntaments.

I és que a nivell municipal també ens afecta l’estat del qual formem part. Actualment, els ajuntaments donem serveis que no ens pertoquen, i que haurien de fer-hi front la Generalitat o l’Estat. Si això hi sumem el dèficit fiscal que afecta Catalunya (que provoca el deute d’aquesta amb els municipis), el greuge –deute- de l’Estat en infraestructures a Catalunya, o el continuat bloqueig o exclusió de l’Estat al fet que l’aeroport del Prat o el Port de Barcelona siguin més potents i estiguin lligats per l’alta velocitat ferroviària a tot el Mediterrani, afecta directament a la implantació d’empreses i al teixit industrial català, i això afecta directament als municipis.  Empreses que tanquen, atur, ajudes socials, i mentrestant l’Estat espanyol se’n porta 22000 milions d’euros cada any que van a Madrid via impostos que no tornen. I això es exclusió.

Per això és necessari que els municipis prenguin part d’aquest procés. Són agents implicats i perjudicats per l’actual funcionament de l’Estat, i qui acaba pagant els plats trencats a Catalunya per ser l’administració més propera a la ciutadania. Podríem valorar si un estat federal podria beneficiar als municipis catalans, però veient l’incipient percentatge de federalistes que hi ha Espanya és una utopia reflexionar-hi. Cal doncs que convergim el màxim d’esforços per aconseguir un Estat català. Per aconseguir poder decidir amb un referèndum vinculant, que ara per ara l’Estat espanyol i els principals partits PP-PSOE no permeten, vulnerant així un dels drets fonamentals dels drets humans, el de l’autodeterminació dels pobles.

Se’ns ataca als que volem la independència de Catalunya titllant-nos d’excloents, amenaçant-nos que la Unió europea no ens deixarà formar part de la zona euro, i d’altres barbaritats demagògiques que són molt lluny de la realitat, i que demostren de forma fefaent la seva falta d’arguments. L’independentisme català ha estat inclusiu des de bon inici. Volem un estat català per a què tothom que hi viu i visqui en el futur, hi visqui millor. És un independentisme en igualtat de condicions pel nacional i pel social, amb una ferma voluntat europeista. Una Unió Europea que no es permetrà el luxe de deixar fora de la zona euro el motor econòmic i el principal port econòmic del mediterrani i del sud d’Europa com pot ser el futur Estat Català. La seva demagògia cada cop més alarmant, és la senyal que el futur estat català es més aprop i possible que mai.

Com deia el poeta Miquel Martí i Pol; Tenim a penes el que tenim i prou: l’espai d’història concreta que ens pertoca, i un minúscul territori per viure-la. Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabat que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora! Que tot està per fer i tot és possible.

Ha arribat l’hora per tant de posar-nos dempeus. Cada dia en som més els que ho tenim clar, i ho tenim clar perquè sabem que hi tenim el dret i la raó del nostre costat. Perquè Espanya per si sola és crisi, de valors, de democràcia, econòmica, ... i ha arribat l’hora de fer el canvi de l’Estat espanyol a l'Estat Català, i tres dies hi poden ajudar molt.