Parlament a l'acte institucional de la Diada a Martorelles en nom d'ERC

Benvolguts conciutadans, des d’Esquerra volem agraïr que un any més siguem en aquesta plaça fent un acte de normalitat i afirmació nacional.

Avui, com cada 11 de setembre, celebrem que fa 300 anys que lluitem per a recuperar la nostra llibertat. I tenim el deure de continuar-hi lluitant, com ho feren els i les catalanes que van lluitar fins a la mort aquell 1714. Catalans que posaven banderes negres on hi posava “Viurem lliures o morirem” al capdamunt dels baluards de les fortaleses catalanes, per avisar a l’exèrcit borbònic que lluitaríem fins al final.

Viurem lliures o morirem. L’any 1982, Joan Fuster va actualitzar aquestes paraules, i parlant sobre l’arraconament de la llengua catalana al País Valencià va dir: “...ens persegueixen, ens volen acorralar al reducte folklòric, i no! Aquí hem acudit per manifestar-nos per la unitat de la llengua. O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble. O ara, o mai!”

I avui, la societat civil catalana, amb el suport d’alguns partits polítics, en un acte d’unitat marxarem sobre Barcelona per a reclamar que volem ser lliures. O ara o mai. Que volem ser el proper Estat d’Europa. Els motius són ben sabuts, i tots som coneixedors que del ben cert, que Espanya i els seus principals partits actuen premeditadament per reduir-nos a un reducte folklòric. I el món canvia, i avui no es pot concebre ser catalanista si no s’és independentista. Cada dia en som més els que volem, creiem i treballem per un Estat propi, però o ho fem junts o no ho aconseguirem, o anem com avui junts societat civil i partits polítics o no ens en sortirem de moment.

Joan Maragall va escriure l’any 1907 parlant de la Solidaritat Catalana i la victòria aclaparadora que va obtenir que:

“És la terra que s’alça en els seus homes. No has sentit mai dir allò de : si tal cosa succeïs, fins les pedres s’alçaríen? Doncs ara som en això: que les pedres s’alçen. Que cada home és un tros de terra nadiua amb cara i ulls i esperit i braç; i la terra no és carlina, ni republicana, ni monàrquica, sinó que és ella mateixa, que crida, que vol son esperit propi per a regir-se...( i acabava dient)... Que no ho veieu? És un alçament.”

Doncs avui ens alçem! I es important que hi siguem molts, moltíssims que ocupem Barcelona.

Encara tenim unes quantes hores per acabar de convèncer als que no ho estiguin, al pare la mare, als fill, al gendre, al sogre, a la veïna, al company de la feina,...potser fins i tot a vosaltres mateixos, però és important que avui hi siguem molts. La nostra força, la possibilitat que ens en sortim rau en cadascun de nosaltres.  Com va dir Lluís Companys; Catalunya només ens té a nosaltres. No tingueu por, aquest cop cal que vingueu.

I som molt aprop. Si mirem endarrera d’on venim ens adonarem que ho tenim molt aprop. I hem de continuar per els nostres familiars que són a l’atur, pels nostres joves que no troben feina, pels nostres autònoms que les veuen magres cada dia, pels nostres avant passats que van lluitar per aconseguir les llibertat socials i nacionals de Catalunya. Pel nostre sistema de benestar. Per què pels catalans la crisi econòmica mundial s’accentua per què Espanya per si sola ja és crisis.

I som molt aprop per què els darrers anys el món ha canviat. Els nous sistemes de comunicació 2.0 han trencat les eines de “propaganda” que ens posava una vena als ulls. En deu anys la gent partidaria de la independència de Catalunya ha passat d’un 17% a l’actual 51%.

I em de ser molts per que la Generalitat de Catalunya no faci un pas en falç. El concert econòmic o pacte fiscal, tant és, ha nascut mort. Sabem tots com acabarà. Per això és important que avui en siguem molts, per què demà el Govern de la Generalitat vegi que té tot un país disposat a saltar la paret, i que si no està disposat a saltar la paret que plegui.

Per acabar vull agrair la gran tasca que aquests darrers mesos està fent l’ANC de Martorelles. Avui conjuntament marxarem sobre Barcelona. Avui Martorelles marxarà sobre Barcelona. Avui infants i avis de més de 80 anys de Martorelles marxarem sobre Barcelona amb un sol crit sortint de les nostres goles: in, inde, independència! in, inde, independència! in, inde, independència!

Visca Martorelles, i visca Catalunya Lliure!