Primer de tot gràcies a les 354 persones que van votar a
Esquerra Republicana de Catalunya el diumenge passat a Martorelles, però també
les 101 persones que ens van votar a Santa Maria de Martorelles.
A nivell local hem avançat dels 143 vots del 2010 o els 188
de les eleccions municipals, i això ens ha col·locat com a 4rta força amb un
empat gairebé tècnic amb ICV que també ha pujat molt i el PSOE que ha
retrocedit lleugerament.
A nivell nacional, com bé ja sabreu, els resultats han
col·locat la nostra candidatura en la segona força del Parlament amb 21
diputats, i a esser la clau de la governabilitat del país en els propers anys, una
responsabilitat en els moments importants pels que passa el nostre país que no
rebutgem.
Els resultats, amb la seva elevadíssima participació, han
deixat clar que hi ha una majoria a favor del referèndum i de la independència,
tot i que el “bloc sobiranista” només hagi augmentat un diputat. Entenem que
els resultats diuen que el “bloc sobiranista” té més pressa que el full de ruta
del president Mas, i vol que la gestió del procés sigui compartit i no
unipersonal. En aquesta línia, i tot i que els vots que ha baixat CiU són els
que ha crescut ERC, el 90% dels 100.000 vots perduts per Mas han estat al Baix
Llobregat i Vallès Occidental, i no a la resta de país, que és on ha crescut
ERC gairebé 250.000 vots. Per tant els vots que ha perdut CiU han anat
majoritàriament a d’altres formacions, i ERC no ha pres els vots a CiU sinó a
d’altres formacions de l’esquerra, a recuperat votants que havien deixat de
votar o ha guanyat nous votants.
A partir d’ara s’obre una legislatura complicada. La majoria
de votants i els partits que els representen demanem un referèndum o consulta
que Mas i Junqueras s’han compromès a fer i el qual té un mandat parlamentari,
i aquest mandat no és només del govern, sinó del Parlament i del país en
general. Des del municipi més petit al Parlament i la Generalitat.
Però no podem oblidar que les eleccions també han augmentat
la representació de les forces d’esquerres al Parlament fruit segurament de les
polítiques de retallades del govern d’Artur Mas, que s’han de fer per
imperatiu, però que són injustes com les apliquen. Cal canviar en gran part les
polítiques econòmiques i socials dutes a terme des dels govern de la
Generalitat, i per a què això sigui possible caldrà buscar consensos al
Parlament i suport al govern alhora de prendre mesures. Els partits d’esquerres
ens haurem de mullar, com ja estem fent des d’Esquerra proposant mesures de
redistribució de la càrrega fiscal als qui més tenen. Però aquí hi estem
cridats tots, des de CiU, al PSOE de Catalunya, a ICV, a Ciutadans o a les CUP.
El moment es important i difícil, i necessita polítiques d’Estat
per a construir la República Catalana. Polítiques que no només ha de dur a
terme qui ha guanyat les eleccions, sinó que també la oposició. És important en
aquesta línia que govern i oposició caminin plegats per aconseguir ser un nou
estat. A no ser així estaríem regalant als partidaris de continuar dins Espanya
la possibilitat de fer d’oposició real. En aquesta línia l’Oriol Junqueras ha
manifestat el fet de la imatge brutal de cara a l’exterior, del fet que el
president de la Generalitat i el cap de la oposició demanin i viatgin plegats
per a buscar suport a la secessió.
I no serà fàcil. L’Estat Espanyol farà servir tots els
mitjans per a contrarestar-nos, dividir-nos, fer-nos baixar la moral, el que
sigui, com diuen actualment que després de les
eleccions el procés d’alliberament ha quedat tocat. Tanmateix la premsa internacional majoritàriament
diu el contrari. I això vol dir que hi som més aprop del que ens pensem, que la
boira no ens tapi el camí. I com diu l’Oriol Junqueras; que ningú ens abarateix
els nostres somnis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada