Martorelles, la reunificació necessària

Aquest matí llegia l’article d’en Joan Sanjuan al contrapunt digital (enllaç a sota) amb nom “Martorelles i Santa Maria de Martorelles: Les raons de la fusió” on s’exposen diferents raonaments històrics, socials, econòmics i territorials favorables a la fusió de les dues Martorelles, així com propostes concretes per a una bona fusió d’ambdós. Atès que des de fa anys he estat i sóc partidari d’aquesta fusió, que jo anomeno reunificació, vull aportar més arguments en aquest debat que crec que hem d’obrir al si dels dos municipis d’una forma serena, tranquil·la i reflexiva.

En un moment on el Govern Espanyol està obrint una reducció de les competències d’un món local que es qui en mesura de les seves possibilitats intenta aportar solucions directes i plausibles a la societat, cal que busquem formules per armar-nos de condicionants per a què aquestes reduccions de competències no siguin possibles. El principal condicionant es el topall dels cinc mil habitants on Martorelles per si sola porta anys per arribar-hi i no ho acaba d’aconseguir, i a Santa Maria li queda força lluny. Es un topall que a dia d’avui no ens permet tenir una biblioteca com de la que gaudim, un institut per si sols, o un centre de salut. Però que amb la nova reforma ens traurà a més a més totes les competències en educació, ocupació, esports i joventut sempre hi quan no demostrem cada any que l’Ajuntament té l’estabilitat pressupostària per a fer-hi front. Al cap i a la fi, aquesta reducció de les competències municipals pretén reduir els Ajuntaments de menys de cinc mil habitants a meres gestories sense capacitat política d’incidència social, quan es ben sabut que la majoria de deute i problemes de l’administració pública es principalment per l’administració general de l’Estat (Ministeris, Diputacions, etc.). 

Es aquí on com diu Sanjuan, pot entrar la nova llei que està preparant el Govern de la Generalitat de governs locals, i on si existeixen ajudes per a dur-ho a terme crec que ens ho hem de plantejar. Amb això vull dir que cal que encetem un procés d’anàlisi en l’àmbit polític, però també social, sobre aquesta possibilitat en ambdós municipis. En definitiva, cal fer números.

Estic d’acord en les propostes concretes que fa Sanjuan, però vull afegir arguments com per exemple que passaríem el topall dels cinc mil habitants, que guanyaríem i mantindríem competències locals que al cap i a la fi són serveis directes a la ciutadania, que es podrien reduir despeses de l’administració local en reduir-ne la duplicitat, que la realitat social, cultural i esportiva que es comuna o seria a tots els efectes sense discriminació de si s’és de dalt o de baix, o d’un carrer o l’altre.

També com diu Sanjuan, qui ha de prendre aquesta decisió mitjançant el dret a decidir es la mateixa ciutadania. Caldrà fer una consulta a cada municipi després d’un període de debat, anàlisi i argumentació dels pros i contres, que sigui vinculant en la decisió a prendre. Tanmateix sóc del parer que aquesta decisió no es pot allargar en el temps, i que per tant, i aprofitant que d’aquí poc més de dos anys han d’haver-hi eleccions municipals, utilitzar el temps fins aleshores per a desenvolupar aquestes accions i poder realitzar unes eleccions municipals l’any 2015 on els i les martorellesencs/ques, ja que compartim gentilici, puguem triar un sol consistori local per a la gent que vivim en el territori comprés entre la riera de Can Gurri, de Les Llicorelles, i de Can Sunyer, i finalment el pla de Martorelles, com ho ha estat des del segle X fins a encara no fa vuitanta anys.

Article Sanjuan