diumenge, 16 de gener de 2011

L'hora de marxar i buscar un altre repte

Ahir, probablement, vaig assistir a la meva darrera Direcció Nacional de les JERC. Han passat cinc anys i mig des de què el 31 d'octubre del 2005 vaig ser escollit portaveu regional de les JERC del Vallès, i el 7 d'octubre anava a l'aleshores Seu Nacional de les JERC al carrer Regomir de Barcelona a la meva primera Direcció Nacional.

Durant aquests cinc anys i mig he conegut molts joves, que com jo, han deixat els seus anys de joventut per una causa noble com és la independència dels Països Catalans i la justícia social, treballant cada dia arreu del nostre territori sense voler rebre res més a canvi que avançar en aquest procés. He conegut i he aprés molt amb les direccions d'en Pere Aragonès i el Gerard Coca, i la gent que les conformàvem. Hem tingut més o menys afinitat política i personal amb uns què amb d'altres, però de tots n'he aprés alguna cosa, i de ben segur què de totes les decisions què hem pres durant aquest anys hem comés encerts i errors, però de totes les decisions hem sento ben orgullós, sobretot, i en aquest dies cal dir-ho, d'haver forçat a Esquerra a votar "no" a l'Estatut retallat, i ho tornaria a fer ara.

Us adjunto la foto de la roda de premsa on la Direcció Nacional exposàvem els fets que ens feien demanar el "no" per què crec què és la que reflecteix millor aquests anys. I dic que tornaria a forçar que Esquerra demanes el "no" per què ningú encara m'ha explicat per què calia votar una altre cosa, si aquest Estatut retallat no significava cap avenç pel país, i com hem vist, encara el volien més retallat. I és per aquesta decisió que ara molts ens miren i ens culpen als joves de tots els mals del partit, sense fer ni una lleugera autocrítica de les seves decisions, la seva falta d'objectivitat, i sobretot de referència amb els objectius ideològics i estratègics del partit.

Feb. 2006. Les JERC demanem el "No" a l'Estatut retallat
Ha estat durant aquests anys, i per això ho reivindico, quan m'he adonat del valor de l'objectivitat històrica del jovent. Un valor que totes les persones de joves tenim i que ens fa prendre les decisions arriscades, amb seny i assumint el risc, per aconseguir (o intentar-ho) els nostres objectius. Un valor, que coneguent-lo, intentaré que no desaparegui del meu ADN personal, i no em passi com la majoria de persones i polítics que els anys els deixen amb tirants ancorats al passat, i no els permeten avançar amb els seus postulats assumint el risc. Potser la ciutadania necessita i demana polítics que no tinguin por al risc, i això ens ha faltat.

Crec que possiblement he estat masses anys a la Direcció Nacional, però ara toca donar el pas que d'altres companys han fet amb anterioritat i que nous joves posin també el seu granet de sorra per a la independència dels Països Catalans i la justícia social. Però m'agradaria també, que el meu especial granet de sorra hagi servit per què l'ecologisme i la defensa del territori siguin elements indissociables de la nostra causa, i de la nostra organització política, per què de res ens servirà un país lliure si no s'hi pot viure.

Hem sento molt orgullós d'haver posat el meu granet de sorra en una organització, les JERC, que hem sento meves, i de les quals me les he pres com un període d'aprenentatge i formació per a nous reptes, com ho és pels milers de joves que hi hem passat, i que després ens ha tocat anar a ocupar la nostra plaça arreu del nostre país, per des de tots els fronts aconseguir els nostres objectius. I ara em toca un altre repte, el meu gran repte, per el què hi porto des de l'any 2001 que vaig entrar a les JERC treballant, per a qui no he oblidat mai, per qui ha estat el referent i l'objectiu d'aquests anys, per qui l'any 2006 un seguit de joves vam decidir seguint les paraules de Salvador Espriu, "ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble" treballar, el meu poble, la meva Martorelles.

El poble que m'ha vist créixer, jugar, patir, treballar, gaudir, enamorar-me, i il·lusionar-me, es a qui ara dedicaré tots els meus esforços des del capdavant de tot. Per què l'esquerra independentista no només torni a l'ajuntament sinó que tingui el seu propi espai, que guanyi espai, i que sigui un granet de sorra més per què el nostre país sigui lliure i un referent de benestar de les persones que l'habiten.

2 comentaris:

antondensi ha dit...

Enhorabona Marc i molta sort en aquesta nova etapa que ara comences. A banda de diferències polítiques, crec que fa falta gent jove com tú per fer els canvis que el nostre poble necessita.
Ànims !!
Antonio

Unknown ha dit...

Camarada,

Honor als qui a la seva pàtria són fidels!!!

Salut i lluita!