diumenge, 23 de gener del 2011

Pas endavant

Dimecres es feia públic a la premsa què la persona que encapçalaria la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya a Martorelles a les properes eleccions municipals del 22 de maig seria jo mateix.

Per a mi és un repte encapçalar la llista del meu partit en aquestes eleccions, però la decisió és fruit de la reflexió de totes les persones que formem part d'Esquerra a Martorelles i el seu entorn, amb la voluntat de donar un relleu generacional a la política local i a les seves maneres de fer. Sé i sabem, que ens enfrontem a diversos reptes amb aquesta aposta; la primera és que la gent faci confiança a un candidat jove; la segona és obtenir la representació municipal que aquesta legislatura no en teniem; i la tercera posar fí al binomi nacionalisme-esquerra que hi ha instal·lat al nostre poble.

El primer dels reptes l'afronto amb el convenciment que el nostre poble ha de mirar cap al futur. Hem de sortir de la letargia en què s'ha instal·lat el nostre poble en els darrers 20 anys per afrontar els reptes que vindran: les noves tecnologies, les onades migratòries, els canvis del sistema productiu, etc. I per sortir d'aquesta letargia que ha fet que el poble no s'hagi transformat cap a cap cantó, fan falta persones amb ganes de treballar pel futur. Dels joves sempre se'ns ha dit que som el futur, i per tant des d'aquest raonament és important que hi hagi persones joves en les decisions de l'ajuntament, les que ens afecten a tots, més que persones que porten més de 15 anys representant-nos i que no han fet res per sortir d'aquest estat.

El segon del reptes va lligat al primer. Si la gent dóna confiança a una persona jove de ben segur que tornarem a obtenir la representació municipal que havíem tingut des del 1995 amb en Pere Truyols i en Joan Vives. És important aquest repte, perquè sense la consecució d'aquest no podrem treballar per a millorar el dia a dia, i preparar la Martorelles del futur.


I finalment el tercer repte; acabar amb el binomi nacionalisme-esquerra que nivell col·loquial s'autoreprodueix com els de "tota la vida" i "els de fora". Aquest i "els de fora" encara ens l'hem sentit a dir algunes persones què hi hem viscut sempre encara avui dia, quan les nostres famílies fa més de cinquanta anys que estan instal·lades a Martorelles. De Martorelles ho són totes aquelles persones que sentin que pertanyen al nostre poble, portin un dia vivint-hi o en portin tota la vida. Aquest fet s'ha autotraslladat també a la política municipal, fins al punt extrem que de reduir l'espai polític entre els d'esquerres o comunistes, i els del poble, altrament dit de dretes (parlo en sentit ampli). Reduint a la mínima expressivitat l'opció i l'espai de ser d'esquerres i del poble. Fet què personalment, i des de ben infant crec que s'ha d'anular, perquè és més típic d'una societat caciquil que d'una societat moderna i integradora a la què aspirem.