Esquerra tenia la voluntat (teníem possibilitat de fer-ho reglamentàriament) de dur al plenari del Congrés, dimecres vinent, una interpel·lació al ministre d’Indústria sobre la situació de la fàbrica Derbi de Martorelles. Hi vam renunciar a canvi de treballar conjuntament tots els Grups Parlamentaris. Efectivament, en la reunió a Madrid amb el Comitè d’Empresa, vam deixar dit que hi renunciàvem sempre i quan el Grup Socialista acceptés que, a càrrec de la seva quota i en el termini màxim de tres setmanes, es debatés en el Plenari una iniciativa signada per tots, junts. S’acceptà i ho celebrem, perquè allò que cal és actuar de forma diligent i tots plegats, bo i tenint en compte la necessitat de reeixir-ne.
L’amenaça de deslocalització té una raó de caràcter polític, no pas industrial. Piaggio (propietària d’ençà 2001), pretén endur-se la fabricació a Itàlia per poder salvar els comptes dels productes italians que no li són viables. Dit de forma planera, pretenen mantenir un viu –això sí, traslladat a casa seva- per salvar un mort. Des de fa un temps, Piaggio ha anat dissenyat la situació actual, bo i eliminant departaments importants de Matorelles (I+D, motors, pintura, etc.), malgrat el seny i la voluntat dels treballadors (230 en l’actualitat de 630 que n’havia arribat a ocupar), que ja en l’any 2009 van acceptar un pacte per a tres anys (37 dies d’ERO en 2010 i acomiadaments) per tirar endavant en estar convençuts de la viabilitat de l’empresa i el prestigi de la marca assolit gràcies a l’empeny de tots al llarg d’any i anys.
No té cap sentit econòmic que hàgim de viure la situació actual atenent a l’increment de la producció i vendes (en els tres primers mesos d’enguany s’ha assolit un augment del 20% fins a l’extrem que s’ha hagut de fer la contractació de nous treballadors fixos discontinus, atenent al fet que a Matorelles es fabrica per a tot el grup (les motos Gilera i Aprilia no deixen de ser motos Derbi muntades de forma distinta) i atenent a la realitat que els resultats de Derbi Martorelles en el conjunt del grup empresarial esdevenen els millors pel que fa a vendes i costos de producció i en tota la resta de paràmetres fins al punt de convertir la planta de Martorelles en la més eficient i rendible.
En definitiva, és del tot inacceptable que hàgim de perdre el gran capital Derbi per a la indústria de la moto catalana pel fet, polític, que els propietaris s’enduguin la fabricació a Itàlia. Certament, és lamentable que l’empresari català en el seu moment vengués la joia de la corona, la marca, a l’empresa italiana, la qual cosa dificulta el procés en la mesutra que Piaggio és conscient del seu gran valor i dificulta que capital autòcton intervingui.
Per això, el govern de Catalunya ha d’intervenir, però també l’espanyol. I de forma immediata, urgent. D’aquí la pressa que tenim perquè tot plegat es debati a finals de mes. En definitiva, el govern espanyol ha de pressionar, ha de fer de mitjancer i ha de tirar endavant un pla estratègic per al sector de la moto, tal com es va fer amb el de l’automòbil.
En el cas de Derbi, com en d’altres, ens hi juguem la viabilitat de la Catalunya industrial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada