divendres, 30 de setembre de 2011

El Poble, Miquel Martí i Pol


Aquests dies he recuperat un dels meus llibres de capçalera, el poemari complet d'en Miquel Martí i Pol, i aquí us deixo un dels poemes que més m'agraden; El Poble. Una visió que comparteixo al 100% del meu poble, del nostre poble i el nostre país.

El poble és un vell tossut,
és una noia que no té promès,
és un petit comerciant en descrèdit,
és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.


El poble és una xafogosa tarda d’estiu,
és un paperet damunt la sorra,
és la pluja fina de novembre.


El poble és quaranta anys d’enfilar-se per les bastides,
és el petit desfici del diumenge a la tarda,
és la família com a base de la societat futura,
és el conjunt d’habitants, etc., etc.


El poble és el meu esforç i el vostre esforç,
és la meva veu i la vostra veu,
és la meva petita mort i la vostra petita mort.


El poble és el conjunt del nostre esforç
i de la nostra veu
i de la nostra petita mort.

El poble és tu i tu i tu
i tot d’altra gent que no coneixes,
i els teus secrets i els secrets dels altres.


El poble és tothom,
el poble és ningú.


El poble és tot:
el principi i la fi,
l’amor i l’odi,
la veu i el silenci,
la vida i la mort.

"Miquel Martí i Pol. 1966"