dilluns, 26 de setembre de 2011

Parlament com a portaveu d'ERC del 11 de setembre del 2011

Ciutadanes i ciutadans de Martorelles, en nom d’Esquerra Republicana de Catalunya, moltes gràcies per a ser avui aquí.

Enguany es el sisè any que celebrem aquesta diada amb aquest acte institucional, acte que es va iniciar l’any 2006 organitzat per la gent d’ERC des del govern, i enguany un altre cop des del govern hem treballat per a millorar-lo i fer-lo més obert i participatiu a la ciutadania i a les entitats.

Per a nosaltres aquesta diada no és una dia de celebració i prou, és un dia on volem afirmar qui som i la nostra voluntat de continuar essent, i per això sobretot homenatgem aquelles persones o col·lectius que han lluitat, lluiten o lluitaran per a les llibertat del poble de català. I aquest any, es per a la gent d’Esquerra un any especial. 


Bertolt Brecht deia que: Hi ha homes que lluiten un dia i són bons, n’hi ha d’altres que lluiten un any i son millors, n’hi ha d’altres que lluiten molts anys i són molt bons, però només aquells que lluiten tota la vida són els imprescindibles. Doncs en aquests últims mesos ens han deixat dos imprescindibles, els companys Victor Torres i el president Heribert Barrera. Amb una trajectòria paral·lela i semblant en alguns moments, han donat la seva vida al servei de Catalunya, i em centraré en la figura d’Heribert Barrera.

El president Barrera amb 17 anys i durant la República es va afiliar i implicar-se ja a les Joventuts d’Esquerra Republicana, més tard va anar al front i a la Batalla de l’Ebre i va acabar a l’exili. A l’exili va doctorar-se en ciències químiques per a la Universitat de la Sarbone de Paris, i va continuar lluitant des de lluny pels seus ideals, fins que va tornar a Catalunya, que des de la clandestinitat va treballar per a la reorganització d’ERC i la no desaparició de la cultura catalana. Un cop mort el dictador, va demanar com a líder ja d’ERC el vot contrari a la Constitució Espanyola, i cal recordar-ho en els dies que som, per què continuava el fil conductor del franquisme, per què no retornava el marc polític a la República i imposaven una monarquia, i per què menyspreava al poble de Catalunya, la seva cultura i la seva llengua.

Més tard, a finals dels 80, va ser escollit eurodiputat al Parlament Europeu on es va negar a parlar en castellà i ho feia en anglès pel fet que el català no era reconegut com a llengua oficial. I aquí em vull adreçar a la gent de CiU i en especial al president Artur Mas que fa pocs dies deia que el president Barrera era un mestre per a ell. Si es marquen línies vermelles per què la llengua no es toca, serveixen per a tot! No es lícit, llavors, pactar per darrera amb el PP com fa. El president Barrera no ho hauria fet mai.

I per anar acabant, ho vull fer amb paraules d’Heribert Barrera, com la de la seva última gran aparició en públic a l’anunci de la manifestació del 10 de juliol passat contra la retallada de l’estatut, i on ens va deixar en el vídeo promocional d’Omnimu Cultural amb els seus 94 anys; Tenim pressa, molta pressa. I més tard aclaria, què tenim pressa, molta pressa per a tenir un estat propi. Tenim pressa, molta pressa!

Per acabar ho vull fer com ho va fer el President Barrera al Ple d’elecció de la seva persona com a primer president del Parlament de Catalunya després del franquisme:

Va per vosaltres companys Victor Torres i Heribert Barrera...

Visca Catalunya lliure!