Martorelles, la reunificació necessària

Aquest matí llegia l’article d’en Joan Sanjuan al contrapunt digital (enllaç a sota) amb nom “Martorelles i Santa Maria de Martorelles: Les raons de la fusió” on s’exposen diferents raonaments històrics, socials, econòmics i territorials favorables a la fusió de les dues Martorelles, així com propostes concretes per a una bona fusió d’ambdós. Atès que des de fa anys he estat i sóc partidari d’aquesta fusió, que jo anomeno reunificació, vull aportar més arguments en aquest debat que crec que hem d’obrir al si dels dos municipis d’una forma serena, tranquil·la i reflexiva.

En un moment on el Govern Espanyol està obrint una reducció de les competències d’un món local que es qui en mesura de les seves possibilitats intenta aportar solucions directes i plausibles a la societat, cal que busquem formules per armar-nos de condicionants per a què aquestes reduccions de competències no siguin possibles. El principal condicionant es el topall dels cinc mil habitants on Martorelles per si sola porta anys per arribar-hi i no ho acaba d’aconseguir, i a Santa Maria li queda força lluny. Es un topall que a dia d’avui no ens permet tenir una biblioteca com de la que gaudim, un institut per si sols, o un centre de salut. Però que amb la nova reforma ens traurà a més a més totes les competències en educació, ocupació, esports i joventut sempre hi quan no demostrem cada any que l’Ajuntament té l’estabilitat pressupostària per a fer-hi front. Al cap i a la fi, aquesta reducció de les competències municipals pretén reduir els Ajuntaments de menys de cinc mil habitants a meres gestories sense capacitat política d’incidència social, quan es ben sabut que la majoria de deute i problemes de l’administració pública es principalment per l’administració general de l’Estat (Ministeris, Diputacions, etc.). 

Es aquí on com diu Sanjuan, pot entrar la nova llei que està preparant el Govern de la Generalitat de governs locals, i on si existeixen ajudes per a dur-ho a terme crec que ens ho hem de plantejar. Amb això vull dir que cal que encetem un procés d’anàlisi en l’àmbit polític, però també social, sobre aquesta possibilitat en ambdós municipis. En definitiva, cal fer números.

Estic d’acord en les propostes concretes que fa Sanjuan, però vull afegir arguments com per exemple que passaríem el topall dels cinc mil habitants, que guanyaríem i mantindríem competències locals que al cap i a la fi són serveis directes a la ciutadania, que es podrien reduir despeses de l’administració local en reduir-ne la duplicitat, que la realitat social, cultural i esportiva que es comuna o seria a tots els efectes sense discriminació de si s’és de dalt o de baix, o d’un carrer o l’altre.

També com diu Sanjuan, qui ha de prendre aquesta decisió mitjançant el dret a decidir es la mateixa ciutadania. Caldrà fer una consulta a cada municipi després d’un període de debat, anàlisi i argumentació dels pros i contres, que sigui vinculant en la decisió a prendre. Tanmateix sóc del parer que aquesta decisió no es pot allargar en el temps, i que per tant, i aprofitant que d’aquí poc més de dos anys han d’haver-hi eleccions municipals, utilitzar el temps fins aleshores per a desenvolupar aquestes accions i poder realitzar unes eleccions municipals l’any 2015 on els i les martorellesencs/ques, ja que compartim gentilici, puguem triar un sol consistori local per a la gent que vivim en el territori comprés entre la riera de Can Gurri, de Les Llicorelles, i de Can Sunyer, i finalment el pla de Martorelles, com ho ha estat des del segle X fins a encara no fa vuitanta anys.

Article Sanjuan

Gràcies per a seguir fent realitat el somni

Primer de tot gràcies a les 354 persones que van votar a Esquerra Republicana de Catalunya el diumenge passat a Martorelles, però també les 101 persones que ens van votar a Santa Maria de Martorelles.

A nivell local hem avançat dels 143 vots del 2010 o els 188 de les eleccions municipals, i això ens ha col·locat com a 4rta força amb un empat gairebé tècnic amb ICV que també ha pujat molt i el PSOE que ha retrocedit lleugerament.

A nivell nacional, com bé ja sabreu, els resultats han col·locat la nostra candidatura en la segona força del Parlament amb 21 diputats, i a esser la clau de la governabilitat del país en els propers anys, una responsabilitat en els moments importants pels que passa el nostre país que no rebutgem.

Els resultats, amb la seva elevadíssima participació, han deixat clar que hi ha una majoria a favor del referèndum i de la independència, tot i que el “bloc sobiranista” només hagi augmentat un diputat. Entenem que els resultats diuen que el “bloc sobiranista” té més pressa que el full de ruta del president Mas, i vol que la gestió del procés sigui compartit i no unipersonal. En aquesta línia, i tot i que els vots que ha baixat CiU són els que ha crescut ERC, el 90% dels 100.000 vots perduts per Mas han estat al Baix Llobregat i Vallès Occidental, i no a la resta de país, que és on ha crescut ERC gairebé 250.000 vots. Per tant els vots que ha perdut CiU han anat majoritàriament a d’altres formacions, i ERC no ha pres els vots a CiU sinó a d’altres formacions de l’esquerra, a recuperat votants que havien deixat de votar o ha guanyat nous votants.

A partir d’ara s’obre una legislatura complicada. La majoria de votants i els partits que els representen demanem un referèndum o consulta que Mas i Junqueras s’han compromès a fer i el qual té un mandat parlamentari, i aquest mandat no és només del govern, sinó del Parlament i del país en general. Des del municipi més petit al Parlament i la Generalitat.

Però no podem oblidar que les eleccions també han augmentat la representació de les forces d’esquerres al Parlament fruit segurament de les polítiques de retallades del govern d’Artur Mas, que s’han de fer per imperatiu, però que són injustes com les apliquen. Cal canviar en gran part les polítiques econòmiques i socials dutes a terme des dels govern de la Generalitat, i per a què això sigui possible caldrà buscar consensos al Parlament i suport al govern alhora de prendre mesures. Els partits d’esquerres ens haurem de mullar, com ja estem fent des d’Esquerra proposant mesures de redistribució de la càrrega fiscal als qui més tenen. Però aquí hi estem cridats tots, des de CiU, al PSOE de Catalunya, a ICV, a Ciutadans o a les CUP.

El moment es important i difícil, i necessita polítiques d’Estat per a construir la República Catalana. Polítiques que no només ha de dur a terme qui ha guanyat les eleccions, sinó que també la oposició. És important en aquesta línia que govern i oposició caminin plegats per aconseguir ser un nou estat. A no ser així estaríem regalant als partidaris de continuar dins Espanya la possibilitat de fer d’oposició real. En aquesta línia l’Oriol Junqueras ha manifestat el fet de la imatge brutal de cara a l’exterior, del fet que el president de la Generalitat i el cap de la oposició demanin i viatgin plegats per a buscar suport a la secessió.

I no serà fàcil. L’Estat Espanyol farà servir tots els mitjans per a contrarestar-nos, dividir-nos, fer-nos baixar la moral, el que sigui, com diuen actualment que després de les  eleccions el procés d’alliberament ha quedat tocat.  Tanmateix la premsa internacional majoritàriament diu el contrari. I això vol dir que hi som més aprop del que ens pensem, que la boira no ens tapi el camí. I com diu l’Oriol Junqueras; que ningú ens abarateix els nostres somnis.

La necessitat d'una esquerra per un nou estat

El país està fent passos de gegant, i dic el país per què la política catalana ha agafat el guant de la ciutadania mobilitzada el passat 11 de setembre, i el desig d’avançar i ser un nou estat d’Europa. Estem trepitjant i construint la nostra història, i això només ho poden gaudir algunes generacions escollides, i a nosaltres en ha tocat.

Però més enllà d’això, cal que els passos siguin clars i estables, i sobretot amb una visió clara del
futur. Un futur que passa per ser un estat més de la Unió Europea, un estat democràtic avançat on
imperi la justícia social i el respecte al medi ambient, amb una ciutadania compromesa com
estem demostrant darrerament. Però per a què podem garantir aquestes fites fa falta una esquerra nacional forta i que segueixi la voluntat del poble expressada el passat 11 de setembre. I en aquests moments només ERC pot representar i representa els reptes de l’esquerra nacional.

El proper 26 de novembre cal una ERC forta, que esdevingui la primera força de l’esquerra catalana per forçar a Convergència i Unió a no fer cap pas endarrera. I és que la trajectòria de CiU és prou coneguda per a malfiar que es desinflin un cop passin les eleccions, i que acceptin qualsevol acord del govern espanyol.

Però també és important que ERC sigui forta perquè un nou estat necessita una esquerra que hi aposti, i la necessita per a fer que el nou estat garanteixi la justícia social i en sigui un estat socialment avançat. Per això també volem un nou estat. Els i les catalanes necessitem un estat que ens garanteixi els nostres drets socials, que ens garanteixi un sistema educatiu i sanitari públic i de qualitat, però també que es garanteixi un futur  digne per a les persones amb situacions de risc per atur, minusvalideses, els joves i la gent gran.

Estem patint moments difícils per culpa d’una crisi econòmica, i d’una dreta que la gestiona al nostre país per a retallar drets socials a Catalunya i Espanya, però tot i això el passat 11 de setembre a Barcelona hi havia un 33% dels ciutadans de Catalunya, més de 2 milions i mig de persones, moltes part de les 245.000 famílies on ningú de la unitat familiar te feina, molts joves i adults sense feina, però tots ells erem allà amb un somriure   la cara, sense insultar a ningú, sense trencar res, amb un únic crit de llibertat; poder ser un nou estat  d’Europa, per a tenir un futur, un futur digne que l’Estat Espanyol no ens garanteix.

És l’hora de ser valents, és l’hora de construir un nou estat d’Europa socialment avançat i radicalment democràtic, i per això es necessària una Esquerra forta. Es l’hora de la República Catalana.

Parlament a l'acte institucional de la Diada a Martorelles en nom d'ERC

Benvolguts conciutadans, des d’Esquerra volem agraïr que un any més siguem en aquesta plaça fent un acte de normalitat i afirmació nacional.

Avui, com cada 11 de setembre, celebrem que fa 300 anys que lluitem per a recuperar la nostra llibertat. I tenim el deure de continuar-hi lluitant, com ho feren els i les catalanes que van lluitar fins a la mort aquell 1714. Catalans que posaven banderes negres on hi posava “Viurem lliures o morirem” al capdamunt dels baluards de les fortaleses catalanes, per avisar a l’exèrcit borbònic que lluitaríem fins al final.

Viurem lliures o morirem. L’any 1982, Joan Fuster va actualitzar aquestes paraules, i parlant sobre l’arraconament de la llengua catalana al País Valencià va dir: “...ens persegueixen, ens volen acorralar al reducte folklòric, i no! Aquí hem acudit per manifestar-nos per la unitat de la llengua. O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble. O ara, o mai!”

I avui, la societat civil catalana, amb el suport d’alguns partits polítics, en un acte d’unitat marxarem sobre Barcelona per a reclamar que volem ser lliures. O ara o mai. Que volem ser el proper Estat d’Europa. Els motius són ben sabuts, i tots som coneixedors que del ben cert, que Espanya i els seus principals partits actuen premeditadament per reduir-nos a un reducte folklòric. I el món canvia, i avui no es pot concebre ser catalanista si no s’és independentista. Cada dia en som més els que volem, creiem i treballem per un Estat propi, però o ho fem junts o no ho aconseguirem, o anem com avui junts societat civil i partits polítics o no ens en sortirem de moment.

Joan Maragall va escriure l’any 1907 parlant de la Solidaritat Catalana i la victòria aclaparadora que va obtenir que:

“És la terra que s’alça en els seus homes. No has sentit mai dir allò de : si tal cosa succeïs, fins les pedres s’alçaríen? Doncs ara som en això: que les pedres s’alçen. Que cada home és un tros de terra nadiua amb cara i ulls i esperit i braç; i la terra no és carlina, ni republicana, ni monàrquica, sinó que és ella mateixa, que crida, que vol son esperit propi per a regir-se...( i acabava dient)... Que no ho veieu? És un alçament.”

Doncs avui ens alçem! I es important que hi siguem molts, moltíssims que ocupem Barcelona.

Encara tenim unes quantes hores per acabar de convèncer als que no ho estiguin, al pare la mare, als fill, al gendre, al sogre, a la veïna, al company de la feina,...potser fins i tot a vosaltres mateixos, però és important que avui hi siguem molts. La nostra força, la possibilitat que ens en sortim rau en cadascun de nosaltres.  Com va dir Lluís Companys; Catalunya només ens té a nosaltres. No tingueu por, aquest cop cal que vingueu.

I som molt aprop. Si mirem endarrera d’on venim ens adonarem que ho tenim molt aprop. I hem de continuar per els nostres familiars que són a l’atur, pels nostres joves que no troben feina, pels nostres autònoms que les veuen magres cada dia, pels nostres avant passats que van lluitar per aconseguir les llibertat socials i nacionals de Catalunya. Pel nostre sistema de benestar. Per què pels catalans la crisi econòmica mundial s’accentua per què Espanya per si sola ja és crisis.

I som molt aprop per què els darrers anys el món ha canviat. Els nous sistemes de comunicació 2.0 han trencat les eines de “propaganda” que ens posava una vena als ulls. En deu anys la gent partidaria de la independència de Catalunya ha passat d’un 17% a l’actual 51%.

I em de ser molts per que la Generalitat de Catalunya no faci un pas en falç. El concert econòmic o pacte fiscal, tant és, ha nascut mort. Sabem tots com acabarà. Per això és important que avui en siguem molts, per què demà el Govern de la Generalitat vegi que té tot un país disposat a saltar la paret, i que si no està disposat a saltar la paret que plegui.

Per acabar vull agrair la gran tasca que aquests darrers mesos està fent l’ANC de Martorelles. Avui conjuntament marxarem sobre Barcelona. Avui Martorelles marxarà sobre Barcelona. Avui infants i avis de més de 80 anys de Martorelles marxarem sobre Barcelona amb un sol crit sortint de les nostres goles: in, inde, independència! in, inde, independència! in, inde, independència!

Visca Martorelles, i visca Catalunya Lliure!

Als que posen color a la festa

Divendres comença la Festa Major. Una Festa Major que serà diferent en espais a les que havíem viscut fins ara, per què en els moments actuals on la racionalitat en la despesa pública ha de ser molt acurada, ha fet necessari produir canvis d’espais. Així centrarem la gran majoria de concerts i espectacles dins l’envelat municipal.

Tanmateix, i es el motiu d’aquesta blocada, vull agrair a totes aquelles persones i entitats que de forma altruista es posen al servei de la Festa Major, al servei del municipi. Es d’agrair aquesta gent que dona color a la festa, que ens dona activitats, amb un cost mínim per a l’Ajuntament. I es per això que vull destacar les seves activitats.

Primer de tot a les entitats d’arrel popular que participen any darrera any al seguici de Festa Major, com poden ser els Llamps i trons que ja fa uns anys que gaudim dels seus correfocs, gimcana i versots, o el Ball de Gitanes que com sempre ens delitaran amb els seus balls el diumenge a la tarda, o l’Escola Orfeònica que cantarà per primera vegada al nou escenari DO, i com sempre la Joventut Sardanista que enguany a part d’oferir-nos el vermut de la Diada Nacional els escoltarem fent el pregó de la Festa Major. També a la Unión Cultural Andaluza que com ja fa anys cada dia han preparat diferents actuacions i quadres a l’escenari del patí de la Masia de Carrencà, o als músics de Carrencà Rock que han posat tota la seva voluntat per fer possible l’escenari DOVO dissabte a la nit al carrer Moli.

I cal tenir molt present, com ja fa alguns anys, les Colles joves de Festa Major que estiren a un gruix important dels joves de Martorelles ha participar en diferents activitats que organitzen i que donen molt de color a la Festa Major tan de dia, tarda o nit.

Enguany també als artistes locals que exposaran al Celler de Carrencà, i que els darrers anys no havíem pogut gaudir d’ells com tant ells com tots els ciutadans ens mereixem. Així podrem veure al nou Celler al Ricard Mira, la Pepi Montesinos i la Mercé Ortega, i diumenge al matí a la Sala comuna de Carrencà l’exposició i taller del Botó de Nàcar.

I finalment a tots els voluntaris que faran possible la Baixada de Carretons d’enguany.

Són tots molta gent, i son els que fan possible cada Festa Major. Bona festa a tots ells!

Nota de premsa costos Festa Major 2012

Adjunto la nota de premsa que hem preparat a l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Martorelles per explicar els canvis a la festa grossa del nostre municipi i el cost d'aquesta.

5 dies per omplir de colors els carrers del poble!

A Martorelles fem festa al tornar de vacances, just abans d’endinsar-nos en la voràgine del dia a dia. A més estem en uns temps que ens estant resultant difícils, per això aquests moments de disbauxa sempre son reconfortants i es que no hi ha millor forma de tornar a la rutina que compartint uns dies d’alegria amb els teus veïns i veïnes.

S’ha produït una rebaixa en la despesa que es dedica a la Festa Major, i això es tradueix en canvis, l’escenari MAM deixa de fer-se i tampoc comptarem amb el tradicional Castell de Focs, a canvi potenciem l’espai de l’Envelat que serà el veritable eix vertebrador de la Festa. Cada dia a la nit tindrem activitats per a un públic ampli que podrà anar dels 14 anys als 90. Arrencarà divendres amb les havaneres de Port Bo i la festa de l'Orquestra Mitjanit, el dissabte l'Orquestra Crema Catalana, diumenge els grups Els Catarres i Malakatón, dilluns els Hotel Cochambre i dimarts l'Orquestra Selvatana. Com podeu veure tots els públics tenen cabuda a l’Envelat de Carrencà.

Les entitats donen també els seus colors a la Festa Major amb el correfoc, la gimcana nocturna, la ballada de gitanes, la xocolatada de Can Sunyer, el vermut del 11 de setembre, la baixada de carretons, la caminada de Festa Major, les competicions esportives de Festa Major i com no la esperada “Baixada d’Andròmines” (carretons). Aquest any a més la Jornada d’Esports al carrer es trasllada del parc de Can Sunyer al pavelló poliesportiu el dissabte al matí.

Les Colles de Festa Major mantenen el ritme i qualitat de les activitats puntuables, l’any passat van ser prop de 200 persones que participaven a les proves.

Aquest any afegim un nou escenari, el dissabte i diumenge podrem fer el vermut amb els cellers denominació d’origen Alella a la Pl. de l’Ajuntament, una cantada de l’Escola Orfeònica i el cantautor Jaume Arnella completaran aquesta activitat.

Per últim el públic familiar comptarà amb el diumenge, el dilluns i el dimarts a la Pl. el·líptica de Can Sunyer, circ, clowns, escuma, inflables, per a gaudir amb tota la família.

Una Festa que no oblida ningú, però que no té cap sentit si no sortim al carrer i l’omplim de dalt a baix, perquè només vosaltres podeu donar color a la Festa!

Què ens costa la Festa Major?

10€ es el que cada martorellessenc/ca posa dels seus impostos per la Festa Major

Programar una Festa Major, ben bé us assegurem que es una de les activitats més difícils a la que ens enfrontem com Ajuntament any rere any. I es que coordinar 46 activitats en 5 dies per una població petita com la nostra es com a mínim un esforç per sobre del normal. Però programar una Festa Major en temps de crisi, es ja un esforç titànic, per que has d’aconseguir fer més per menys sense perdre qualitat i quantitat. De totes maneres creiem que ho hem aconseguit. Fem quatre números per veure com ens hem sortit d’aquest repte al nostre poble.

La Festa Major de Martorelles costarà el 2012 gairebé 9,94€ a cada martorellessenc/ca, per una despesa total de: 49.220,42€.

Com es distribueix aquesta despesa?

La Festa Major genera diferents tipus de despeses en funció de cada activitat o espectacle. La nostra genera les següents:

-       Espectacles i Orquestres: 29.886€

-       Activitats i Espectacles per infants: 5.360,30€

-       Espectacles per a Joves: 5.989,50€

-       Correfoc: 3.000€

-       Concerts pels vermuts D.O. Alella: 1.210€

-       Producció (personal i material): 3.562,18€

-       Infraestructures (tanques, equips de so, cortinatges...): 17.151,15€

-       Programa i cartelería: 3.901,29€

Al que hem de restar els ingressos que es generen:

-       Patrocinis: 13.340€

-       Entrades: 4.500€

-       Aportació Diputació de Barcelona activitats infantils: 3.000€

I que costa un artista?

El preu d’Estopa ara mateix es de 60.000€ (més que tota la Festa Major), Amaral 50.000€, Manel 30.000€ o Els Pets 18.000€, tots sense IVA. A les anteriors edicions de la Festa Major, per posar un exemple, s’havia decidit que l’escenari jove (Festival MAM), tenia una despesa igual a la del catxé més producció i infraestructures (escenari, personal, equips de so i llum...); d’un artista mitjà. Es a dir, si aquest any haguéssim de programar el Festival MAM, prendríem com a referència els costos derivats d’un concert els Manel, que son 30.000€ de catxé mes producció i infraestructura, aproximadament uns 20.000€, mes IVA 10.500€. Això ens donaria un pressupost global de 60.500€. Val a dir que l’any que més va costar el MAM no va superar els 36.000€. Aquest any hem fet el mateix exercici per a tota la Festa Major, pel que tota la nostra Festa es més econòmica que un concert dels Manel. Gratuït es clar.

Actualment l’actuació mes cara de la Festa Major serà, com des de fa ja 4 anys, l'Orquestra Selvatana amb 13.340€, i la més econòmica serà la dels Nonno Emperatroz amb 363€. El cost més elevat es correspon als Espectacles i Orquestres que es programaran al Envelat, com es lògic, ja que aquest serà l’espai central de la nostra Festa. I els més econòmics als espectacles dels vermuts D.O. Alella.

Els darrers 5 anys la Festa Major ha tingut la següent despesa total i diària:

2008 5 dies de Festa	2009 4 dies de Festa	2010 4 dies de Festa	2011 3 dies de Festa	2012 5 dies de Festa
113.800€	94.100€	64.958€	55.080€	49.220.42€
22.760€ per dia	23.525€ per dia	16.240€ per dia	18.360€ per dia	9.844,08€ per dia
30€ per veí	19€ per veí	13.13€ per veí	11,13€ per veí	9,94€ per veí

Com a curiositat, al 1991 el pressupost de Festa Major era de 48000€ (8 milions de pessetes) només 1.220,42€ € menys que ara. I va realitzar una despesa de 12.000€ diaris, actualment es de 2.250€ menys (gairebé 375.000 pessetes) a cada martorellessenc/ca li va suposar 1.630 pessetes actualment li suposa 1.653,70 pessetes.

En definitiva, i després d’aquest ball de números, esperem haver-vos clarificat una mica més com i quant ens costa a cada veí i veïna de Martorelles la nostra Festa Major.

Pel que ens veiem del 7 al 11 de setembre, recordeu que sense vosaltres la nostra Festa Major seria en blanc i negre, per que Tu Dónes Color a la Festa Major!

Per a la independència, tres dies són importants.

Dilluns 20 de febrer a la nit, en Roger Parera, president d’ERC-Martorelles, piulava al twitter "A Martorelles hem fet en tres dies més per la independència que en 30 anys. Content de viure on visc". I és que feia pocs minuts que Martorelles s’adheria a l’Associació de Municipis per a la Independència amb el vot favorable del 80% dels regidors del consistori. Amb aquesta adhesió, Martorelles passa a ser el primer municipi del Baix Vallès que s’adhereix a aquesta associació que ja aplega 300 municipis de Catalunya com Vic, Girona, Manresa, Berga, Puigcerdà, Vilafranca, Cerdanyola o Sant Cugat, per exemple.

A aquesta decisió s’hi ha arribat després d’uns mesos de debat, i amb el suport de la recent constituïda entitat Martorelles i Santa Maria per a la independència, hereva de Martorelles i Santa Maria decideixen que va organitzar la Consulta independentista ambdós pobles el 20 de juny del 2010. La primera el passat divendres 17 de febrer reunia prop de 80 persones a l’acte de la seva presentació. Un èxit de convocatòria que reflecteix el creixement del moviment independentista no només a Martorelles, sinó també a tot Catalunya.

Vull agrair per això als valents regidors i regidores que van votar a favor de l’adhesió de Martorelles a l’Associació de Municipis per a la Independència. I ho faig des de la convicció que la ciutadania ens escull als polítics per a prendre decisions i tenir iniciativa pròpia, no per a ser uns purs gerents de l’administració pública. Algú dirà però que la ciutadania de Martorelles no es majoritàriament independentista, i es cert, però com a representants de la ciutadania tenim el deure de prendre decisions per escollir un millor futur per als nostres veïns. I potser ens equivoquem, aleshores a les properes eleccions ens podran retre comptes, però ara per ara la majoria de regidors i regidores de Martorelles creiem que un futur estat català independent garantirà unes millors condicions de vida per a la nostra ciutadania, i unes millors condicions per als nostres ajuntaments.

I és que a nivell municipal també ens afecta l’estat del qual formem part. Actualment, els ajuntaments donem serveis que no ens pertoquen, i que haurien de fer-hi front la Generalitat o l’Estat. Si això hi sumem el dèficit fiscal que afecta Catalunya (que provoca el deute d’aquesta amb els municipis), el greuge –deute- de l’Estat en infraestructures a Catalunya, o el continuat bloqueig o exclusió de l’Estat al fet que l’aeroport del Prat o el Port de Barcelona siguin més potents i estiguin lligats per l’alta velocitat ferroviària a tot el Mediterrani, afecta directament a la implantació d’empreses i al teixit industrial català, i això afecta directament als municipis.  Empreses que tanquen, atur, ajudes socials, i mentrestant l’Estat espanyol se’n porta 22000 milions d’euros cada any que van a Madrid via impostos que no tornen. I això es exclusió.

Per això és necessari que els municipis prenguin part d’aquest procés. Són agents implicats i perjudicats per l’actual funcionament de l’Estat, i qui acaba pagant els plats trencats a Catalunya per ser l’administració més propera a la ciutadania. Podríem valorar si un estat federal podria beneficiar als municipis catalans, però veient l’incipient percentatge de federalistes que hi ha Espanya és una utopia reflexionar-hi. Cal doncs que convergim el màxim d’esforços per aconseguir un Estat català. Per aconseguir poder decidir amb un referèndum vinculant, que ara per ara l’Estat espanyol i els principals partits PP-PSOE no permeten, vulnerant així un dels drets fonamentals dels drets humans, el de l’autodeterminació dels pobles.

Se’ns ataca als que volem la independència de Catalunya titllant-nos d’excloents, amenaçant-nos que la Unió europea no ens deixarà formar part de la zona euro, i d’altres barbaritats demagògiques que són molt lluny de la realitat, i que demostren de forma fefaent la seva falta d’arguments. L’independentisme català ha estat inclusiu des de bon inici. Volem un estat català per a què tothom que hi viu i visqui en el futur, hi visqui millor. És un independentisme en igualtat de condicions pel nacional i pel social, amb una ferma voluntat europeista. Una Unió Europea que no es permetrà el luxe de deixar fora de la zona euro el motor econòmic i el principal port econòmic del mediterrani i del sud d’Europa com pot ser el futur Estat Català. La seva demagògia cada cop més alarmant, és la senyal que el futur estat català es més aprop i possible que mai.

Com deia el poeta Miquel Martí i Pol; Tenim a penes el que tenim i prou: l’espai d’història concreta que ens pertoca, i un minúscul territori per viure-la. Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabat que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora! Que tot està per fer i tot és possible.

Ha arribat l’hora per tant de posar-nos dempeus. Cada dia en som més els que ho tenim clar, i ho tenim clar perquè sabem que hi tenim el dret i la raó del nostre costat. Perquè Espanya per si sola és crisi, de valors, de democràcia, econòmica, ... i ha arribat l’hora de fer el canvi de l’Estat espanyol a l'Estat Català, i tres dies hi poden ajudar molt.